dissabte, 25 de novembre de 2017

PREVENIM EL MASCLISME (#25N)

Ja fa temps que pensava en tornar escriure; perquè, per aquestes dates, veig massa tallers d’autodefensa feminista i poca sensibilització per a la deconstrucció de la masculinitat hegemònica… I avui, 25 de Novembre, torno pel Dia Mundial per l’Eliminació de la Violència Masclista (o contra la Violència de Gènere) amb la intenció d’esbossar la importància d’educar contra la violència masclista –sense infravalorar altres tipus de violència, òbviament–.
Abans de seguir, però, deixeu-me aclarir que no estic en contra de cap acció feminista que defensi els Drets Humans de la dona, i de qualsevol persona –és encara més obvi que les recolzo fermament–; simplement, aprofito que el cas de “La Manada” ha tornat a remoure consciències (o, si més no, persones), per plantejar: quants de vosaltres us heu parat, realment, a fer un anàlisi crític i profund de la qüestió? Les violacions i els feminicidis són l’últim esglaó –i el més visible– d’una violència i una ignorància que, si no es combaten, se n’és còmplice directament.
Per això, a continuació, no facilitaré eines perquè les noies puguem “ser valentes”; sinó resumiré la importància de treballar la prevenció des del feminisme inclusiu i dialògic. Molt resumidament, 3 línies bàsiques per prevenir la violència de gènere són:
  1. Les RELACIONS IGUALITÀRIES: Dotant d’atractiu les noves masculinitats, aquelles que trenquen amb el model sexista de la masculinitat hegemònica i fomenten actituds que van des de la no-agressivitat fins a la corresponsabilitat;
  2. la LLIBERTAT SEXUAL: Decidint lliurement l'opció sexual que cada persona desitgi (relació de parella o de no-parella, estar amb una o amb diverses persones, dir sí a algunes i no a altres...), decidint què signifiquen el <sí> i el <no> sense crítiques posteriors!
  3. i la SOLIDARITAT FEMENINA (SORORITAT): Establint llaços profunds i transformadors entre totes nosaltres, essent capaces de teixir una xarxa forta de dones i aliats del feminisme que ajudin a vèncer la por i a trencar el silenci, que recolzin sempre la víctima i rebutgin sempre l’agressor.
La prevenció de qualsevol tipus de violència cal dur-la a terme de forma subtil, profunda i transversal. Massa sovint ens desesperem perquè no trobem solucions immediates que acabin “al 100%” amb els problemes socials... Com si eliminar els sistemes i les conseqüències d’una societat androcentrista i heteropatriarcal, que predomina i subordina des de fa segles, es pogués fer en només un any!
De fet, segurament, el Canvi pel que lluitem avui en dia ja no el veuran les nostres àvies ni mares... i, qui sap, ni si nosaltres?... Per això és essencial reviure, entre les generacions joves, la memòria d’una llarga història de resistència, i seguir lluitant per la politització de la Transformació Social positiva!!!

Dedicat a: “les oblidades, les silenciades,
anònimes, les que no són escoltades, (...)
a les que callen les veus
les quotidianes que ningú veu.” (Pupil·les, 2017)

dijous, 17 d’agost de 2017

CANÇÓ-4: Odio por Amor (ATEMPTAT BARCELONA)

"Es tiempo de cambiar
en la mente de todos 
el odio por amor."
Odio por amor, JUANES




Amb gairebé mig any d'inactivitat, fa pocs dies em plantejava si tancar aquest blog... 
És una llàstima que l'atropellament massiu d'aquesta tarda a #LesRambles, reivindicat per Estat Islàmic com a <atac terrorista> a Barcelona (segons fonts oficials), em torni a portar aquí.


Òbviament, aquesta pàgina no és cap mitjà de comunicació, ni és la meva intenció descriure/informar sobre els fets ocorreguts (encara menys, publicar/difondre imatges de l'atemptat); sinó que he tornat per recordar la causa d'aquest blog, el perquè de Formiga Betsilea:


"(...) sóc una estudiant catalana d'ètnia betsilea que, en malgaix (l'idioma propi de Madagascar), vol dir "invencible". I aquesta sóc jo, una formigueta que no es rendeix mai i que creu que UN MÓN MÉS JUST I SOLIDARI ÉS POSSIBLE!"


Que el terror viscut avui
no es converteixi en intolerància!
Que un col·lectiu minoritari
tingui idees terroristes,
NO TÉ RES A VEURE 
amb cap raça ni religió!

Per viure sense por
i estimar demà més que fins ara;
per seguir lluitant, juntes,
per un món que no és aquest.
I evitar,
avui més que mai,
el discurs de l'odi,
el racisme
i la xenofòbia.

A hores d'ara, tinc moltes idees al cap sobre el tema que no sé com organitzar... Però, sobretot, em nego a la resignació del "Tard o d'hora passaria a Barcelona...". M'HI NEGO! Que la capital catalana seria un objectiu? SÍ. Però per això cal que seguim reaccionant!

Malauradament, hem normalitzat la notícia: perquè no és el primer cop que passa; perquè tenim uns mitjans de comunicació que, després d'anomenar ALGUNES desgràcies del món, et detallen la lesió del "pobre" jugador de futbol; perquè avui es col·lapsaran les xarxes, demà plouran les estigmatitzacions religioses però, d'aquí a una setmana, tornarem a donar "like" a un vídeo de gatets... UN ATEMPTAT ÉS QUELCOM MOLT SERIÓS, ESTIGUEM A L'ALÇADA!!!

No normalitzem aquest odi; no permetem que se'n surtin.
Promoguem, multidisciplinarment, la convivència i la inclusió socials.
Defensem, incansablement, la tolerància i la pau mundials.

Consternació profunda, tristesa infinita.
Tota la meva solidaritat amb les víctimes i els familiars,
A.

dimecres, 8 de març de 2017

PER UN FEMINISME TRANSVERSAL! (8 de Març)

Ja hi tornem a ser: 8 de Març. “Feliç dia de la dona treballadora!”, “No diguis “feliç dia” i lluita, dona!”, “Ho celebrem avui, però treballem sempre!”... Doncs bé, si es tracta de treballar i lluitar, treballem i lluitem per un feminisme transversal: de totes, amb totes i per a totes!

Com a noia nascuda a Madagascar, podria parlar directament de què significa ser dona i negra a Catalunya (perquè sí, gent, l’heteropatriarcat i l’etnocentrisme segueixen sent realitats estructurals en la nostra societat que discriminen simbòlicament col·lectius minoritaris)... Però, donat el dia que és avui, i que aquest és el meu primer article sobre <afrofeminisme>, prefereixo començar publicant petits detalls sobre aquest “altre tipus” de feminisme.
Un ““altre tipus” de feminisme” perquè, quan es parla d’igualtat de gènere, només parla El Feminisme blanc, occidental, normatiu, acadèmic i urbanita, i, les poques vegades que es menciona el <feminisme de colors>, és en discursos de feministes blanques explicant-nos com ens hem de sentir, les persones que no ho som, davant d’actituds racistes (whitesplaining). Una lluita interseccional la teoria de la qual conec des de fa relativament poc, però amb molts més anys d’experiència personal. Companyes: les afrofeministes no volem ser tutelades per persones que sabeu recitar tota una bibliografia sobre racisme però que no l’heu patit mai!
Amb una forta admiració pel Black Feminism i el Sisterhood estatunidencs dels 60, i amb una nova onada creixent d’Afro-féminisme a França, escric motivada a donar a conèixer el feminisme negre també a Catalunya. Així que, com a afrofeminista catalana, us demano:
  • Personalment, als homes, que deixeu de repudiar-nos socialment però, després, desitjar-nos en l’àmbit sexual privat. Deixeu de tractar-nos (a les dones negres) com un element exòtic, salvatge i sense paraules. No som objectes sexuals, ni cap persona ho és!
  • En especial, a les dones blanques, que deixeu d’incitar-nos a allisar-nos i occidentalitzar-nos l’afro. En general, deixeu de menysprear la nostra estètica i la de qualsevol altra cultura que difereix amb la vostra. El nostre cabell característic és cultura, història, política i rebel·lia; el nostre cabell és identitat, però, sobretot, és nostre!
  • I, a totes i a tots, no doneu un sentit pejoratiu a la paraula <negra> ni als seus semblants. El mal real està en l’imperialisme europeu i els seus models de control i d’homogeneïtzació, no en el fet d’haver nascut o ser descendents d’Àfrica i de les “antigues” colònies.
L’hegemonia heteropatriarcal blanca sempre necessita reafirmar-se, així que revisem el llenguatge tradicionalment racista i masclista en el qual hem crescut (m’hi incloc perquè també m’han educat a Catalunya), i no us deixeu manipular pels que expliquen una història de la humanitat que ens ataca i invisibilitza per ser dones i per ser negres.
Si voleu saber què podeu fer les feministes blanques pel feminisme negre, llegiu aquest article de la Desirée Bela-Lobedde, una vilanovina d’arrels guineanes que m’ha inspirat en aquest primer tastet. I, per saber més sobre el tema, us recomano la revista digital Afroféminas, un espai dedicat a garantir la visibilitat de la la dona negra. Ens podeu ajudar a fer arribar la nostra veu; però, emancipar-nos, sabem fer-ho soles! Deixeu-nos autoempoderar!
Si avui (i cada dia), es tracta de treballar i lluitar, treballem i lluitem per un feminisme transversal:
contra la discriminació per sexe, però també per raça, religió o classe social!
PER UN FEMINISME DE TOTES, AMB TOTES I PER A TOTES!