dimecres, 21 de març de 2018

Ho veig negre...


Arribem a 21 de març, Dia internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial, i semblava que "celebraríem" la diada amb la retirada, el passat 4 de març a Barcelona, de l'estàtua de l'esclavista Antonio LÓPEZ... PERÒ NO!

NO perquè, després de conèixer-se la detenció de l'Ana Julia QUEZADA -pressumpta autora de la mort d'en Gabriel-, les xarxes socials s'han omplert de comentaris racistes i misògins: els quals, lluny de carregar contra uns fets condemnables, s'han centrat en la racialització, el gènere i la condició de migrant de l'Ana Julia.
NO perquè, la nit del 14 de març, Marielle FRANCO -activista afrofeminista, regidora d'esquerres i defensora dels Drets Humans- va ser silenciada a trets per la seva lluita contra el racisme, el masclisme i l'abús policial a Rio de Janeiro.
NO perquè no ens cal anar fins a Brasil per trobar un altre cas recent de racisme institucional: l'endemà, la tarda del 15, Mame MBAYE va morir a Lavapiés (Madrid) mentre intentava salvar, de la policia, la manta que l'havia ajudat a sobreviure durant 12 anys.

Per això avui escric: perquè la llista no s'acaba!
A Catalunya mateix, són tantes les conductes racistes que no denunciem perquè ja acceptem que seran ignorades o, directament, no les tenim ni identificades...
La racialització és una realitat evident, present en tots els àmbits de la vida i, sobretot, en l'imaginari col·lectiu que, avalat per les fronteres i la Llei d'Estrangeria, deshumanitza les persones no-blanques i ens relega a una posició d'inferioritat.

Dir “Jo no veig colors, sinó persones” -per molt tolerant que soni- és una manera d'invisibilitzar el racisme (i vull recordar que callar en situacions d'injustícia és deixar que guanyi l'agressor)! Segurament, aquesta frase sigui dita des del privilegi etnocèntric, perquè en la societat occidental EL COLOR DE PELL SÍ QUE IMPORTA.
Per això, el meu color de pell és resistència, és lluita!!! I si la teva lluita és interseccional, no pots negar que sóc negra; és més, vull que un dia puguis dir-ho sense embuts: que el que ofèn no és el color, sinó l'estigma que hi ha darrere.

ANTIRACISTA SEMPRE!

dissabte, 25 de novembre de 2017

PREVENIM EL MASCLISME (#25N)

Ja fa temps que pensava en tornar escriure; perquè, per aquestes dates, veig massa tallers d’autodefensa feminista i poca sensibilització per a la deconstrucció de la masculinitat hegemònica… I avui, 25 de Novembre, torno pel Dia Mundial per l’Eliminació de la Violència Masclista (o contra la Violència de Gènere) amb la intenció d’esbossar la importància d’educar contra la violència masclista –sense infravalorar altres tipus de violència, òbviament–.
Abans de seguir, però, deixeu-me aclarir que no estic en contra de cap acció feminista que defensi els Drets Humans de la dona, i de qualsevol persona –és encara més obvi que les recolzo fermament–; simplement, aprofito que el cas de “La Manada” ha tornat a remoure consciències (o, si més no, persones), per plantejar: quants de vosaltres us heu parat, realment, a fer un anàlisi crític i profund de la qüestió? Les violacions i els feminicidis són l’últim esglaó –i el més visible– d’una violència i una ignorància que, si no es combaten, se n’és còmplice directament.
Per això, a continuació, no facilitaré eines perquè les noies puguem “ser valentes”; sinó resumiré la importància de treballar la prevenció des del feminisme inclusiu i dialògic. Molt resumidament, 3 línies bàsiques per prevenir la violència de gènere són:
  1. Les RELACIONS IGUALITÀRIES: Dotant d’atractiu les noves masculinitats, aquelles que trenquen amb el model sexista de la masculinitat hegemònica i fomenten actituds que van des de la no-agressivitat fins a la corresponsabilitat;
  2. la LLIBERTAT SEXUAL: Decidint lliurement l'opció sexual que cada persona desitgi (relació de parella o de no-parella, estar amb una o amb diverses persones, dir sí a algunes i no a altres...), decidint què signifiquen el <sí> i el <no> sense crítiques posteriors!
  3. i la SOLIDARITAT FEMENINA (SORORITAT): Establint llaços profunds i transformadors entre totes nosaltres, essent capaces de teixir una xarxa forta de dones i aliats del feminisme que ajudin a vèncer la por i a trencar el silenci, que recolzin sempre la víctima i rebutgin sempre l’agressor.
La prevenció de qualsevol tipus de violència cal dur-la a terme de forma subtil, profunda i transversal. Massa sovint ens desesperem perquè no trobem solucions immediates que acabin “al 100%” amb els problemes socials... Com si eliminar els sistemes i les conseqüències d’una societat androcentrista i heteropatriarcal, que predomina i subordina des de fa segles, es pogués fer en només un any!
De fet, segurament, el Canvi pel que lluitem avui en dia ja no el veuran les nostres àvies ni mares... i, qui sap, ni si nosaltres?... Per això és essencial reviure, entre les generacions joves, la memòria d’una llarga història de resistència, i seguir lluitant per la politització de la Transformació Social positiva!!!

Dedicat a: “les oblidades, les silenciades,
anònimes, les que no són escoltades, (...)
a les que callen les veus
les quotidianes que ningú veu.” (Pupil·les, 2017)

dijous, 17 d’agost de 2017

CANÇÓ-4: Odio por Amor (ATEMPTAT BARCELONA)

"Es tiempo de cambiar
en la mente de todos 
el odio por amor."
Odio por amor, JUANES




Amb gairebé mig any d'inactivitat, fa pocs dies em plantejava si tancar aquest blog... 
És una llàstima que l'atropellament massiu d'aquesta tarda a #LesRambles, reivindicat per Estat Islàmic com a <atac terrorista> a Barcelona (segons fonts oficials), em torni a portar aquí.


Òbviament, aquesta pàgina no és cap mitjà de comunicació, ni és la meva intenció descriure/informar sobre els fets ocorreguts (encara menys, publicar/difondre imatges de l'atemptat); sinó que he tornat per recordar la causa d'aquest blog, el perquè de Formiga Betsilea:


"(...) sóc una estudiant catalana d'ètnia betsilea que, en malgaix (l'idioma propi de Madagascar), vol dir "invencible". I aquesta sóc jo, una formigueta que no es rendeix mai i que creu que UN MÓN MÉS JUST I SOLIDARI ÉS POSSIBLE!"


Que el terror viscut avui
no es converteixi en intolerància!
Que un col·lectiu minoritari
tingui idees terroristes,
NO TÉ RES A VEURE 
amb cap raça ni religió!

Per viure sense por
i estimar demà més que fins ara;
per seguir lluitant, juntes,
per un món que no és aquest.
I evitar,
avui més que mai,
el discurs de l'odi,
el racisme
i la xenofòbia.

A hores d'ara, tinc moltes idees al cap sobre el tema que no sé com organitzar... Però, sobretot, em nego a la resignació del "Tard o d'hora passaria a Barcelona...". M'HI NEGO! Que la capital catalana seria un objectiu? SÍ. Però per això cal que seguim reaccionant!

Malauradament, hem normalitzat la notícia: perquè no és el primer cop que passa; perquè tenim uns mitjans de comunicació que, després d'anomenar ALGUNES desgràcies del món, et detallen la lesió del "pobre" jugador de futbol; perquè avui es col·lapsaran les xarxes, demà plouran les estigmatitzacions religioses però, d'aquí a una setmana, tornarem a donar "like" a un vídeo de gatets... UN ATEMPTAT ÉS QUELCOM MOLT SERIÓS, ESTIGUEM A L'ALÇADA!!!

No normalitzem aquest odi; no permetem que se'n surtin.
Promoguem, multidisciplinarment, la convivència i la inclusió socials.
Defensem, incansablement, la tolerància i la pau mundials.

Consternació profunda, tristesa infinita.
Tota la meva solidaritat amb les víctimes i els familiars,
A.